*Extraído de "Ser Joan Fuster. Antologia de textos fusterians", por J. A. Fluixà y A. Martínez 

-No començarem a conéixer una persona fins que no la veurem fora de si.

-Si hi penses, comprovaràs que realment no t'empipa que et contradiguen, sinó que et facen veure que et contradius tu mateix.

-Compte! No reveleu mai allò que us penseu ser. Resulta perillós. Perquè els altres poden contrastar-hi el que realmente sou, i la comparança us serà inflexiblement desfavorable.

-Si l'home adult enyora la seua infància, és perquè no se'n recorda, o perquè se'n recorda malament.

-Quan alguna vegada sembla que esteu d'acord amb altri, no en dubteu pas: és que hi ha un malentés.

-Qui està disposat a morir per un ideal, està, en el fons, igualment disposat a matar per l'ideal. Totes les doctrines que comencen amb uns màrtirs acaben amb una inquisició.

-Qui em suporta, m'estima. No hi ha cap altra explicació.

-No et refies de la teua consciència. Tendirà a donar-te la raó.

-No val la pena de ser orgullós: cansa molt, això.

-No convé tenir massa memòria. La memòria sovint és rancuniosa.

-Un excés de tolerància acabaria amb qualsevol civilització, i això les "civilitzacions" ho tenen ben clar.

-Tothom s'imagina ser distint de com és. Si no fos així, ningú no tindria prou paciència per a suportar-se a si mateix.

Nota: No he traducido porque me pareció que se entendía bastante bien tal y como está (castellano y valenciano no se diferencian tanto como algunos quieren pensar) pero si os liáis o estáis vagos, dejadme un comentario y os facilitaré una traducción. No hay razón para que nadie se pierda estas perlitas de sabiduría prosaica.